El despertar de la ideologia i del multilinguisme son dues novetats dels estudis sobre l'estandarditzacio linguistica des del tombant del mil*lenni. Una ullada al mon de les llengues actual ens porta a constatar l'aparicio de nous regims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensio sociopolitica de l'estandarditzacio, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presencia d'altres llengues en uns entorns comunicatius de mes complexitat. S'observen indicadors de canvi en un mon on la teoria de l'estandarditzacio continua tenint una vigencia destacadissima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociologic de la postmodernitat. Sera fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequacio abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengues minoritzades, una condicio que en graus diversos caracteritza la constel*lacio de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.